Ordenança fiscal reguladora de preus públics

Article 1r

L'establiment, fixació, gestió i cobrament dels preus públics es regeixen pel Capítol VI del Títol I del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i altres normes concordants sobre Hisendes Locals i, supletòriament, per la Llei 8/1989, de 15 d'abril, i en allò que no preveuen els textos anteriors, són d'aplicació les previsions d'aquesta ordenança.

Article 2n

Tenen consideració de preus públics les contraprestacions pecuniàries que es satisfan per la prestació de serveis o la pràctica d'activitats administratives de competència municipal quan hi concorrin les circumstàncies següents:

1. Que els serveis públics o les activitats administratives siguin de sol·licitud o de recepció voluntària. A aquests efectes es considerarà voluntària la sol·licitud o la recepció per part dels administrats:

• Quan no vingui imposada per disposicions legals o reglamentàries.
• Quan els béns, serveis o activitats requerits no siguin imprescindibles per a la vida privada o social del sol·licitant.

2. Que es presti o es realitzi pel sector privat, estigui o no establerta la seva reserva a favor del sector públic, conforme a la normativa vigent.

Obligats al pagament.

Article 3r

Estan solidàriament obligats al pagament els qui han sol·licitat la prestació del servei sempre que no s'esdevingui la circumstància prevista en el paràgraf segon de l'article 7.

Article 4t

No estan obligades al pagament de preus públics les administracions públiques per als aprofitaments inherents als serveis públics de comunicacions que exploten directament i per a tots els que immediatament interessen la seguretat ciutadana.

Article 5è

El pagament de preus públics per serveis efectuats i no prèviament autoritzats o que ultrapassin els límits de l'autorització, no comporten la legalització de les prestacions no autoritzades i és compatible amb la suspensió de la prestació del servei i amb les sancions o altres mesures que corresponguin.

Naixement de l'obligació

Article 6è

L'obligació de pagar el preu públic neix amb l'inici de la prestació del servei o la pràctica de l'activitat.

Article 7è

L'Ajuntament podrà exigir el dipòsit previ de l'import total o parcial.

Quan, per causes que no són imputables al pagament obligat del preu, el servei públic o l'activitat administrativa no es presti o no es practiqui, l'import esmentat es retorna a qui ha fet el dipòsit.

Article 8è

Per al pagament del preu públic, l'Ajuntament pot establir períodes de venciment, mitjançant el reglament del mateix servei o per acords de caràcter general.

Si hom no ho hagués establert explícitament, en cas que es tracti de prestació de serveis de tracte successiu, el venciment serà l'últim dia del trimestre natural; en qualsevol altre supòsit, si el cobrament s'ha d'efectuar per ingrés directe, el venciment es produeix en el moment de la notificació; en altres casos, en el moment del requeriment del pagament.

Gestió dels preus públics

Article 9è

L'administració pot exigir dels usuaris totes les declaracions o aportacions de dades que consideri necessàries per conèixer el grau real d'utilització del servei i pot, així mateix, fer les comprovacions oportunes. En el cas que els usuaris no facilitin les dades esmentades o que impedeixin les comprovacions, l'administració municipal pot efectuar les liquidacions per estimació, partint de les dades que posseeixi i de l'aplicació dels índex adients.

Article 10è

L'administració municipal pot suspendre, salvat que existeixin normes específiques que ho prohibeixin, la prestació del servei quan els qui estan obligats al pagament incompleixin l'obligació d'aportar les declaracions o les dades sol·licitades, quan obstaculitzin les comprovacions, o quan no satisfacin les quotes vençudes, sense perjudici d'exigir el pagament dels preus acreditatius.

Article 11è

Quan els preus no s'hagin satisfet en el venciment que els correspongui, l'administració municipal pot exigir, a més de les quotes vençudes, els seus interessos de demora aplicant el tipus d'interès legal, una vegada hagi transcorregut un mes des del venciment de l'obligació.

Article 12è

Des del dia següent a la conclusió del període voluntari de cobrament l'Ajuntament pot exigir les quantitats que es deuen per via de constrenyiment.

Establiment i fixació dels preus públics

Article 13è

L'establiment o modificació dels preus públics correspon al Ple. D'acord amb la facultat de delegació a la Junta de Govern Local prevista a l'article 23.2.b) de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, el Ple de l'Ajuntament delega la competència de l'establiment o modificació dels Preus Públics en la Junta de Govern Local. Els acords d'aprovació i /o modificación hauran de ser ratificats pel Ple de la corporació.

L'Ajuntament pot atribuir als seus organismes autònoms la fixació dels preus públics establerts pel mateix Ajuntament,corresponents als serveis a càrrec dels esmentats organismes, excepte quan els preus no cobreixin el seu cost.

Aquesta atribució podrà fer-se així mateix, i en els mateixos termes, en relació amb els consorcis salvat que hi hagi una indicació diferent que en els seus estatuts.

En ambdós supòsits, els organismes autònoms i els consorcis han d'enviar a l'Ajuntament una còpia de la proposta i de l'estat econòmic d'on es desprengui que els preus públics cobreixen el cost del servei.

Llevat que expressament s'indiqui el contrari, les tarifes dels preus públics no comprenen l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA), que s'hi farà repercutir d'acord amb la normativa que el regula.

Article 14è

Els preus públics que puguin correspondre a la Compañia Telefónica Nacional de España se substituiran per una compensació en metàl·lic de periodicitat anual, de conformitat amb la disposició addicional 8a. del Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, pel qual s'aprova el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, en relació amb la Llei 15/1987, de 30 de juliol.

Article 15è

L'import dels preus públics per la prestació de serveis o la realització d'activitats ha de satisfer, com a mínim, el cost del servei prestat o l'activitat practicada.

Article 16è

Quan hi hagi raons socials, benèfiques, culturals o d'interès públic que ho aconsellin, l'Ajuntament pot fixar preus públics per sota dels límits previstos en els dos articles anteriors. Si es tracta de preus públics per la prestació de serveis o la pràctica d'activitats, cal consignar en els pressupostos municipals les dotacions oportunes per a la cobertura de la diferència resultant, si existia.

Article 17è

Les tarifes es poden graduar per les raons esmentades en l'article anterior, inclosa la falta de capacitat econòmica, a part d'aquelles que es deriven de les conveniències del mateix servei i es pot arribar en casos justificats, a la gratuïtat del servei.

Article 18è

No es poden exigir preus públics per a cap dels serveis o activitats següents:

1. Abastament d'aigua en fonts públiques.
2. Enllumenat de vies públiques.
3. Vigilància pública en general.
4. Protecció Civil.
5. Neteja de la via pública.
6. Ensenyament en els nivells d'educació infantil, primària i secundària obligatòria.

Disposició Final. Vigència

Aquesta ordenança fiscal, que va ser aprovada definitivament en data 16 de desembre de 1998 i modificada en data 28 de desembre de 2017, entrarà en vigor a partir del dia 1 de gener del 2018 i regirà fins a la seva modificació o derogació expressa.